fons.cat

Renda fixa · Riscos

Risc de crèdit: què passa si l'emissor no paga?

Quan compres renda fixa, estàs prestant diners a algú. El risc de crèdit és el risc que aquest algú no et torni el que t'ha promès. Veiem com es valora, en què es diferencia el deute públic del privat i per què no és com un dipòsit garantit.

Darrera actualització

Què és el risc de crèdit

En la renda fixa, comprar un bo és, essencialment, prestar diners a un emissor a canvi d'interessos i la devolució del capital. El risc de crèdit (o d'insolvència) és el risc que aquest emissor no pugui complir: que no pagui els cupons o que no torni el principal, totalment o parcialment. És un risc diferent del risc de tipus d'interès, que té a veure amb els moviments de preu de mercat.

Deute públic i deute privat

Conceptualment, qui emet el deute importa. El deute públic d'un estat amb bona qualitat creditícia acostuma a tenir menys risc de crèdit que el deute privat (corporatiu) d'empreses amb una solvència més feble. Però no és una regla absoluta: depèn de l'emissor concret i del moment. No assenyalem cap país ni cap empresa com a exemples de bona o mala qualitat: això depèn d'una anàlisi que canvia amb el temps.

Les qualificacions creditícies: indicadors, no garanties

Les agències de qualificació emeten una nota (rating) sobre la solvència d'un emissor, amb escales normalitzades. És una orientació útil, però no una garantia: una qualificació pot revisar-se a la baixa en qualsevol moment, i un rating alt no assegura que l'emissor no falli. En general, un emissor amb més risc de crèdit ha d'oferir un rendiment potencialment més alt per compensar-lo, però aquest rendiment addicional és precisament la paga del risc que s'assumeix.

La diversificació redueix, no elimina

Un fons de renda fixa reparteix la inversió entre molts emissors, de manera que l'impagament d'un de sol té un impacte més contingut que si hi tinguessis tots els diners. Això redueix el risc de crèdit, però no l'elimina: en entorns adversos, diversos emissors poden tenir problemes alhora.

No és el mateix que un dipòsit garantit

Un bo o un fons de renda fixa no està cobert pel Fons de Garantia de Dipòsits. Un dipòsit bancari sí que ho està, fins a un límit per titular i entitat: si el banc no pot tornar els diners, el FGD respon. En la renda fixa no hi ha aquesta xarxa: si l'emissor no paga, assumeixes la pèrdua. Són mecanismes de protecció diferents.

Dipòsit bancari i bo o fons de renda fixa (concepte, sense xifres)
Aspecte Dipòsit bancari Bo o fons de renda fixa
Cobert pel FGD Sí, fins a un límit No
A qui prestes Al banc A l'emissor del deute
Risc principal Insolvència del banc (mitigada pel FGD) Que l'emissor no pagui
Si no es pot pagar Respon el FGD fins al límit Assumeixes la pèrdua

Idees per recordar

  • El risc de crèdit és que l'emissor no pagui interessos o capital.
  • El deute privat sol tenir-ne més que el públic d'alta qualitat, però depèn de l'emissor.
  • El rating orienta, però no garanteix: pot canviar.
  • Diversificar el redueix; no l'elimina.
  • La renda fixa no té la garantia del FGD que sí té un dipòsit.

Fonts recomanades

Les normatives evolucionen: comprova sempre les fonts oficials abans de prendre decisions.