Tema · Renda fixa

Renda fixa

Bons, lletres i deute: com generen rendiment, què hi influeix i per què “fixa” no significa “sense risc”. Una explicació general per entendre la lògica.

Darrera actualització

Què és la renda fixa

Quan compres un actiu de renda fixa, en el fons estàs prestant diners a qui l'emet. A canvi, l'emissor es compromet a tornar-te el capital en una data (el venciment) i, sovint, a pagar-te un interès periòdic (el cupó). Per això el rendiment és més previsible que el de les accions… però no està garantit ni exempt de risc.

Aquesta pàgina n'és una visió general. Si vols el detall pas a pas —cupó, valor nominal, preu, venciment i durada—, mira què és la renda fixa.

Tipus habituals

  • Lletres del Tresor: deute públic a curt termini emès per l'Estat.
  • Bons i obligacions: deute a mitjà i llarg termini, públic o privat.
  • Deute corporatiu: emès per empreses, amb més risc de crèdit.

Molts inversors particulars accedeixen a la renda fixa a través de fons, que reparteixen entre molts emissors i venciments per diversificar. Un cas a part és el dels dipòsits bancaris: no són renda fixa de mercat, però són una opció d'estalvi de baix risc que sovint es compara amb aquests productes.

“Fixa” no vol dir “sense risc”

La relació amb els tipus d'interès

Hi ha una idea central: el preu dels bons ja emesos es mou en sentit contrari als tipus d'interès. Si els tipus pugen, els bons antics (amb cupó més baix) valen menys; si baixen, valen més. Per això les decisions de bancs centrals com el Banc Central Europeu hi tenen tanta influència. No fem prediccions sobre tipus: només expliquem el mecanisme.

Fonts recomanades

Les normatives evolucionen: comprova sempre les fonts oficials abans de prendre decisions.